En un primer moment, va ser complicat decidir-me per quin projecte final dur a terme. Com que treballo a una escola com a Cap d’Estudis, mestre de Llengua Catalana i d’Educació per a la Ciutadania a 6è, els meus pensaments anaven dirigits cap a l’escola. Però una tarda vaig quedar amb la meva neboda i em va comentar el tema del bloc, i vaig veure que allò sí que seria realment un aprenentatge significatiu, ja que ella estava interessada en aprendre i ho faria amb interès i motivació.
I així ha estat. El procés de treball ha estat enriquidor pels 2, ja que ella ha après allò que l’interessava, i d’altres aspectes més que s’han derivat del treball a les diferents sessions, i jo he pogut dur a terme el treball plantejat per fer el projecte final d’aquesta assignatura.
A més, aquesta experiència m’ha fet reflexionar més sobre un aspecte que a la majoria de docents ens volta pel cap: el fet de treballar només amb un aprenent i veure la quantitat de dubtes que poden sorgir, el temps que s’hi dedica, el diàleg que s’estableix (i que és tan necessari per a un bon aprenentatge) em reafirma cada cop la idea de que avui dia les ràtios a l’educació són força elevades. Tenir 25-27 alumnes a l’aula, cadascú amb les seves característiques i/o necessitats individuals, fa que la tasca educativa sigui un repte força complex i difícil (i tot s’ha de dir: molt, molt, molt enriquidor!).
Finalment, dir que aquest “projecte” es podria aplicar a altres contextos i amb altres persones. Crec que seria ideal per fer-ho en una escola en sessions d’informàtica, amb alumnes de cicle superior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada