Dir que les lectures relacionades amb la PAC m’han proporcionat informació i arguments per activar, en primer lloc, i després enriquir els coneixements i percepcions quant a la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació. He pogut comprovar que hem d’allunyar-nos de les postures deterministes, ja que des d’aquestes no es pot entendre la veritable relació que s’estableix entre aquests elements. Com s’extreu de l’article de Domènech i Tirado: “...la necesidad de hablar de ciencia, tecnología y sociedad como un todo que hace inteligible la realidad cotidiana que vivimos”.
En segon lloc, crec que és fonamental concebre les TIC com un recurs fonamental per a assolir l’aprenentatge significatiu dels nostres alumnes. Des de la perspectiva constructivista de l’ensenyament i aprenentatge la principal premissa és que l’alumne és subjecte actiu de la construcció del seu propi coneixement. I en aquest sentit, les TIC tenen molt a dir, ja que faciliten la representació i estructuració d’aquest coneixement, i promouen en l’alumne aquesta participació activa potenciant al màxim les seves habilitats cognitives.
Destacar també el paper del mestre com a gestor / guia / potenciador de tot aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. És evident que el rol del mestre en la societat de la informació i immers en la tecnologia educativa (en tant que tecnologia aplicada a l’educació) no pot ser el mateix rol de fa deu o vint anys. Però aquest canvi de rol no és fàcil i ha d’haver-hi una implicació. Per tant, els mateixos professionals han d’aprofitar les possibilitats de formació que existeixen avui dia per tal d’adequar-se al màxim a les noves característiques de l’educació i així poder desenvolupar amb garanties la seva tasca educativa.
I ja per concloure, és evident que l’educació ha de formar part d’aquest teixit sense costures que es configura en la nostra realitat quotidiana i ha d’enriquir-se de les relacions multidireccionals que s’estableixen entre els elements que s’han comentat al llarg de tota la PAC: ciència, tecnologia i societat.
En segon lloc, crec que és fonamental concebre les TIC com un recurs fonamental per a assolir l’aprenentatge significatiu dels nostres alumnes. Des de la perspectiva constructivista de l’ensenyament i aprenentatge la principal premissa és que l’alumne és subjecte actiu de la construcció del seu propi coneixement. I en aquest sentit, les TIC tenen molt a dir, ja que faciliten la representació i estructuració d’aquest coneixement, i promouen en l’alumne aquesta participació activa potenciant al màxim les seves habilitats cognitives.
Destacar també el paper del mestre com a gestor / guia / potenciador de tot aquest procés d’ensenyament i aprenentatge. És evident que el rol del mestre en la societat de la informació i immers en la tecnologia educativa (en tant que tecnologia aplicada a l’educació) no pot ser el mateix rol de fa deu o vint anys. Però aquest canvi de rol no és fàcil i ha d’haver-hi una implicació. Per tant, els mateixos professionals han d’aprofitar les possibilitats de formació que existeixen avui dia per tal d’adequar-se al màxim a les noves característiques de l’educació i així poder desenvolupar amb garanties la seva tasca educativa.
I ja per concloure, és evident que l’educació ha de formar part d’aquest teixit sense costures que es configura en la nostra realitat quotidiana i ha d’enriquir-se de les relacions multidireccionals que s’estableixen entre els elements que s’han comentat al llarg de tota la PAC: ciència, tecnologia i societat.
A continuació podeu veure el CMAP que he realitzat amb la informació de l'article, del mòdul i del debat:
_1.3.jpg)
Hola jordi!
ResponEliminaEns dius que en l'actualitat ha canviat el rol del mestre segur? què vols dir? Els reursos han evolucionat evidement però el rol? també? cap a on?